Aquest cop, el Quim no m’haurà de recordar, com fa cada any, aquesta data que jo normalment oblido. Avui fa no sé quants anys que vam pujar al cim de l’Everest aquella càmera gegantina, aquesta és la veritable fita. Una troup dirigida per un entusiasta, i contagiats per la seva passió i la seva ment incombustible i agosarada, la del David, recolzat per una productora familiar @macfreefilms i microscòpica comparada amb lo que és l’univers cinematogràfic Hollywoodient, però amb unes conviccions tant fermes capaces d’eclipsar al mateix Titànic (el nostre documental va competir i superar en les llistes dels Top 10 a aquesta pel·lícula) Fa uns mesos va morir el David, i vaig apuntar a l’agenda que aquest any no em podia oblidar d’ell. La sort, segons Sèneca, és quan la preparació és troba amb la oportunitat. I jo afegiria que la preparació i l’atreviment, l’atreviment per provar sense por. El David em va oferir la oportunitat i jo vaig aprofitar-la. He endollat l’escaner que el meu germà va reparar l’altre dia (gràcies Xavi, ets el puto amo 😻#sostenibilitat) i he rebuscat en un arxiu arraconat unes diapositives oblidades, imatges que no havia vist mai ningú, el director sent dirigit. Escenes de camp base, moments que em fan somriure i plorar. No, no tot és tant perfecte com els nostres records s’entesten en fer-nos creure, van ser dies difícils, complicats, emocionats, tristos i encoratjadors a parts iguals. Insuperables en resum, on vaig aprendre de la bondad i la miseria humana, de la fragilitat i la fortalesa, la valentia i la covardia, de l’egoisme, la ximpleria, del respecte i l’amor, en fí de lo que l’home està fet, tant al peu com al cim d’una muntanya. Imatge 1: Mirant per la finestra una setmana després del cim, els pensaments que em rondaven, me’ls reservo.(Aquesta foto me la va fer el David) Imatge 2-4: El primer cop que tallava cabells, però el David no ho sabía 😂 Imatge 5: cámara, rodando, acción! #Everest #everest1996 #everestimax
Aquest cop, el Quim no m’haurà de recordar, com fa cada any, aquesta data que jo normalment oblido. Avui fa no sé quants anys que vam pujar al cim de l’Everest aquella càmera gegantina, aquesta és la veritable fita. Una troup dirigida per un entusiasta, i contagiats per la seva passió i la seva ment incombustible i agosarada, la del David, recolzat per una productora familiar @macfreefilms i microscòpica comparada amb lo que és l’univers cinematogràfic Hollywoodient, però amb unes conviccions tant fermes capaces d’eclipsar al mateix Titànic (el nostre documental va competir i superar en les llistes dels Top 10 a aquesta pel·lícula) Fa uns mesos va morir el David, i vaig apuntar a l’agenda que aquest any no em podia oblidar d’ell. La sort, segons Sèneca, és quan la preparació és troba amb la oportunitat. I jo afegiria que la preparació i l’atreviment, l’atreviment per provar sense por. El David em va oferir la oportunitat i jo vaig aprofitar-la. He endollat l’escaner que el meu germà va reparar l’altre dia (gràcies Xavi, ets el puto amo 😻#sostenibilitat) i he rebuscat en un arxiu arraconat unes diapositives oblidades, imatges que no havia vist mai ningú, el director sent dirigit. Escenes de camp base, moments que em fan somriure i plorar. No, no tot és tant perfecte com els nostres records s’entesten en fer-nos creure, van ser dies difícils, complicats, emocionats, tristos i encoratjadors a parts iguals. Insuperables en resum, on vaig aprendre de la bondad i la miseria humana, de la fragilitat i la fortalesa, la valentia i la covardia, de l’egoisme, la ximpleria, del respecte i l’amor, en fí de lo que l’home està fet, tant al peu com al cim d’una muntanya. Imatge 1: Mirant per la finestra una setmana després del cim, els pensaments que em rondaven, me’ls reservo.(Aquesta foto me la va fer el David) Imatge 2-4: El primer cop que tallava cabells, però el David no ho sabía 😂 Imatge 5: cámara, rodando, acción! #Everest #everest1996 #everestimax
Aquest cop, el Quim no m’haurà de recordar, com fa cada any, aquesta data que jo normalment oblido. Avui fa no sé quants anys que vam pujar al cim de l’Everest aquella càmera gegantina, aquesta és la veritable fita. Una troup dirigida per un entusiasta, i contagiats per la seva passió i la seva ment incombustible i agosarada, la del David, recolzat per una productora familiar @macfreefilms i microscòpica comparada amb lo que és l’univers cinematogràfic Hollywoodient, però amb unes conviccions tant fermes capaces d’eclipsar al mateix Titànic (el nostre documental va competir i superar en les llistes dels Top 10 a aquesta pel·lícula) Fa uns mesos va morir el David, i vaig apuntar a l’agenda que aquest any no em podia oblidar d’ell. La sort, segons Sèneca, és quan la preparació és troba amb la oportunitat. I jo afegiria que la preparació i l’atreviment, l’atreviment per provar sense por. El David em va oferir la oportunitat i jo vaig aprofitar-la. He endollat l’escaner que el meu germà va reparar l’altre dia (gràcies Xavi, ets el puto amo 😻#sostenibilitat) i he rebuscat en un arxiu arraconat unes diapositives oblidades, imatges que no havia vist mai ningú, el director sent dirigit. Escenes de camp base, moments que em fan somriure i plorar. No, no tot és tant perfecte com els nostres records s’entesten en fer-nos creure, van ser dies difícils, complicats, emocionats, tristos i encoratjadors a parts iguals. Insuperables en resum, on vaig aprendre de la bondad i la miseria humana, de la fragilitat i la fortalesa, la valentia i la covardia, de l’egoisme, la ximpleria, del respecte i l’amor, en fí de lo que l’home està fet, tant al peu com al cim d’una muntanya. Imatge 1: Mirant per la finestra una setmana després del cim, els pensaments que em rondaven, me’ls reservo.(Aquesta foto me la va fer el David) Imatge 2-4: El primer cop que tallava cabells, però el David no ho sabía 😂 Imatge 5: cámara, rodando, acción! #Everest #everest1996 #everestimax
Aquest cop, el Quim no m’haurà de recordar, com fa cada any, aquesta data que jo normalment oblido. Avui fa no sé quants anys que vam pujar al cim de l’Everest aquella càmera gegantina, aquesta és la veritable fita. Una troup dirigida per un entusiasta, i contagiats per la seva passió i la seva ment incombustible i agosarada, la del David, recolzat per una productora familiar @macfreefilms i microscòpica comparada amb lo que és l’univers cinematogràfic Hollywoodient, però amb unes conviccions tant fermes capaces d’eclipsar al mateix Titànic (el nostre documental va competir i superar en les llistes dels Top 10 a aquesta pel·lícula) Fa uns mesos va morir el David, i vaig apuntar a l’agenda que aquest any no em podia oblidar d’ell. La sort, segons Sèneca, és quan la preparació és troba amb la oportunitat. I jo afegiria que la preparació i l’atreviment, l’atreviment per provar sense por. El David em va oferir la oportunitat i jo vaig aprofitar-la. He endollat l’escaner que el meu germà va reparar l’altre dia (gràcies Xavi, ets el puto amo 😻#sostenibilitat) i he rebuscat en un arxiu arraconat unes diapositives oblidades, imatges que no havia vist mai ningú, el director sent dirigit. Escenes de camp base, moments que em fan somriure i plorar. No, no tot és tant perfecte com els nostres records s’entesten en fer-nos creure, van ser dies difícils, complicats, emocionats, tristos i encoratjadors a parts iguals. Insuperables en resum, on vaig aprendre de la bondad i la miseria humana, de la fragilitat i la fortalesa, la valentia i la covardia, de l’egoisme, la ximpleria, del respecte i l’amor, en fí de lo que l’home està fet, tant al peu com al cim d’una muntanya. Imatge 1: Mirant per la finestra una setmana després del cim, els pensaments que em rondaven, me’ls reservo.(Aquesta foto me la va fer el David) Imatge 2-4: El primer cop que tallava cabells, però el David no ho sabía 😂 Imatge 5: cámara, rodando, acción! #Everest #everest1996 #everestimax
Aquest cop, el Quim no m’haurà de recordar, com fa cada any, aquesta data que jo normalment oblido. Avui fa no sé quants anys que vam pujar al cim de l’Everest aquella càmera gegantina, aquesta és la veritable fita. Una troup dirigida per un entusiasta, i contagiats per la seva passió i la seva ment incombustible i agosarada, la del David, recolzat per una productora familiar @macfreefilms i microscòpica comparada amb lo que és l’univers cinematogràfic Hollywoodient, però amb unes conviccions tant fermes capaces d’eclipsar al mateix Titànic (el nostre documental va competir i superar en les llistes dels Top 10 a aquesta pel·lícula) Fa uns mesos va morir el David, i vaig apuntar a l’agenda que aquest any no em podia oblidar d’ell. La sort, segons Sèneca, és quan la preparació és troba amb la oportunitat. I jo afegiria que la preparació i l’atreviment, l’atreviment per provar sense por. El David em va oferir la oportunitat i jo vaig aprofitar-la. He endollat l’escaner que el meu germà va reparar l’altre dia (gràcies Xavi, ets el puto amo 😻#sostenibilitat) i he rebuscat en un arxiu arraconat unes diapositives oblidades, imatges que no havia vist mai ningú, el director sent dirigit. Escenes de camp base, moments que em fan somriure i plorar. No, no tot és tant perfecte com els nostres records s’entesten en fer-nos creure, van ser dies difícils, complicats, emocionats, tristos i encoratjadors a parts iguals. Insuperables en resum, on vaig aprendre de la bondad i la miseria humana, de la fragilitat i la fortalesa, la valentia i la covardia, de l’egoisme, la ximpleria, del respecte i l’amor, en fí de lo que l’home està fet, tant al peu com al cim d’una muntanya. Imatge 1: Mirant per la finestra una setmana després del cim, els pensaments que em rondaven, me’ls reservo.(Aquesta foto me la va fer el David) Imatge 2-4: El primer cop que tallava cabells, però el David no ho sabía 😂 Imatge 5: cámara, rodando, acción! #Everest #everest1996 #everestimax
Per sortir així…. s’ha de fer tot això….i ser tots aquest. Ese @toti.llobera 📸 infiltrao!!!! #photographers
Per sortir així…. s’ha de fer tot això….i ser tots aquest. Ese @toti.llobera 📸 infiltrao!!!! #photographers
Per sortir així…. s’ha de fer tot això….i ser tots aquest. Ese @toti.llobera 📸 infiltrao!!!! #photographers
Per sortir així…. s’ha de fer tot això….i ser tots aquest. Ese @toti.llobera 📸 infiltrao!!!! #photographers
Tornar a casa, un día precios, #viairis
Tornar a casa, un día precios, #viairis
1.-El photograf, 2.-la posturistas 3.- i la mala bestia Fent el tonto per Croàcia 🥰 #posturinposturan #rockclimbing #climbing
1.-El photograf, 2.-la posturistas 3.- i la mala bestia Fent el tonto per Croàcia 🥰 #posturinposturan #rockclimbing #climbing
1.-El photograf, 2.-la posturistas 3.- i la mala bestia Fent el tonto per Croàcia 🥰 #posturinposturan #rockclimbing #climbing
🐌 Lo cargol pelut, a falta de millor nomenclatura. Algún especialista en cargols a la sala?
Unes fotos increïbles del @davidsubiranafotografia 📸 … n’ha pescat un mirant el mòbil…😂😂 Va ser un plaer col·laborar amb vatros per parlar de la importància de la igualtat d’oportunitats per superar obstacles diaris. Un gran dia per no oblidar que s’ha de celebrar cada èxit! 🎉 #asetrans #conference #keynotespeaker
Que plou? doncs a correr…..o no, jo què sé. #rain
Que plou? doncs a correr…..o no, jo què sé. #rain
Jelooooooou!!!!!
Ella, acechante gatuna. Ells relaxats i despreocupats….. #comlavidamisma Flexibilitat gatutina, l’estrès hé mu malo. Cadascun al seu racó #cats #gats
Ella, acechante gatuna. Ells relaxats i despreocupats….. #comlavidamisma Flexibilitat gatutina, l’estrès hé mu malo. Cadascun al seu racó #cats #gats
Ella, acechante gatuna. Ells relaxats i despreocupats….. #comlavidamisma Flexibilitat gatutina, l’estrès hé mu malo. Cadascun al seu racó #cats #gats
Podeu escollir un ànec. Jo em quedo amb els Duck Vader de la segona imatge!!! 😂 #possaunanecalatevavida #duckvader
Podeu escollir un ànec. Jo em quedo amb els Duck Vader de la segona imatge!!! 😂 #possaunanecalatevavida #duckvader